Entrenaments a l’Escola de Natura


Després de molts dies sense poder realitzar, xerrades, tallers ni sortides, l’Escola de Natura comença a tenir moviment.

I és que aquest dilluns comencem una col·laboració amb S.e.e. Ampa el Carme, que amb els seus 10 equips de bàsquet torna a reprendre els entrenaments. No serà possible fer-ho amb totes les seccions però sí amb les més representatives.

Ara mateix no poden utilitzar les instal·lacions on normalment treballen així que van pensar en les pistes que hi ha al Parc Francolí, just al costat de la nostra Escola de Natura, que els pot proporcionar un lloc per poder deixar tot el material, a més de facilitar el canvi d’equips mantenint totes les mesures de seguretat i d’higiene necessàries.

L’Escola de Natura és un espai obert amb taules exteriors que permeten mantenir les distàncies de seguretat i té superfície suficient per tenir zones diferenciades.

Així que encara que no  sigui amb les nostres activitats d’Educació Ambiental, l’Escola de Natura torna a obrir amb una activitat tan preuada com és l’esport, que millora la qualitat física i el funcionament de l’organisme.

Després de tants dies de restriccions, horaris marcats i distanciament social, col·laborar en fer una activitat que afavoreix les relacions socials i fomenta valors positius, només pot que enfortir els objectius amb els que es va crear l’Escola Natura, basats en promoure el respecte i el treball en equip, involucrant  a la població en una nova cultura de conscienciació ambiental.


5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient


Cada dia que passa, és una oportunitat que ens dona la natura per a viure. Ens dona aliments, aire que respirar, aigua per beure i un clima apte per a desenvolupar les nostres activitats. Però ja fa temps que està malament i no para de donar-nos avisos.  Ara és el moment de despertar i prendre nota.

El dia 5 de juny, és un dia molt importat, el Dia Mundial del Medi Ambient  (DMMA), realitzat per primera vegada al 1974. Instituït per les Nacions Unides per alertar sobre la degradació ambiental i conscienciar a l’ésser humà.

Aquest any, el 2020, és un any especial, un any diferent en el que la natura a pres el gran protagonisme com a conseqüència del confinament, ha ocupat carrers i ha recuperat el seu espai. Per això, aquest any, el dia mundial del medi ambient va acompanyat del lema “És l’hora de la natura”, amb l’objectiu d’endinsar-nos a la natura sense sortir de casa.

Des de la Generalitat de Catalunya, volen fer no només d’aquest dia, sinó de tota la setmana, un moment especial. Per aquest motiu han creat una web específica, amb una selecció de continguts per a la reflexió i l’acció per conèixer i conservar la natura.

I com ho fan?

  • Del 1 al 7 de juny, es pot accedir a un jon online on podràs demostrar si coneixes la natura.
  • El 5 de juny a les 10.30h, es realitzarà un diàleg virtual sota el lema: "Ara que el món ha de rependre l'activitat, és intel·ligent i econòmic tornar a treballar contra la natura?". Aquest diàleg es realitzarà entre Miquel Rovira. Director de Sostenibilitat d'EURECAT, i Carles Ibáñez, doctor en biologia, investigador de l'IRTA i patró del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Amb la finalitat de buscar una solució per entendre bé com funciona la natura, i innovar basant-nos en els processos.


A més a més, hi ha disponibles molts recursos. És possible fer un tomb per la natura i llegir articles de reflexió, relacionats amb els canvis que hem viscut i estem vivint.

Aquí us deixem l’enllaç per a què no perdreu aquesta oportunitat de celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient en un format ben diferent, però no menys interessant.



Què fer amb les mascaretes i els guants?


L'Agència de Residus de Catalunya, ha publicat uns consells pràctics sobre com separar i llençar els residus particulars generats durant la crisi per la Covid-19.

En relació als guants d'un sol ús, es demana limitar-los i en el seu lloc rentar-se les mans amb aigua i sabó quan es pugui, o aplicar les solucions alcohòliques o gels de desinfecció. A la vegada s'aconsella prioritzar la utilització de mascaretes reutilitzables.

És molt important conscienciar-nos i no deixar mascaretes i guants a la via pública o al medi. També cal evitar dipositar-les a les papereres de la via pública, tret de casos excepcionals, ja que amb el vent i altres factors aquests residus poden dispersar-se i acabar a la via pública, i per tant, generar un risc per als vianants. En el moment de llençar-los, és necessari fer-ho dins una bossa de plàstic perfectament tancada, com a fracció resta, d'aquesta manera es disminuiran els riscos associats.

En els sistemes de recollida amb contenidors al carrer, s'han de dipositar les bosses ben tancades dins els contenidors, i no deixar cap residu fora, per evitar possibles focus de propagació del virus, facilitant les tasques de neteja i desinfecció, i d'aquesta manera evitar la necessitat d'una manipulació per part del personal del servei de recollida.

I per últim, però molt important, en cap cas es poden llençar aquests residus al vàter.

Potser aquesta última recomanació us sembla excessiva. A qui se li pot ocórrer tirar mascaretes o guants pel vàter? Doncs l'ONG Operation Mer Propre (Operació Mar Net) us permet veure què s'està trobant al mar Mediterrani. Nosaltres us deixem només una imatge d'exemple.

Potser hi ha alguna cosa que no estem fent bé?



28 de maig, Dia Internacional del Joc


Avui és un dia molt especial, és el Dia Internacional del Joc, una eina fonamental per l’aprenentatge, sobretot a l’etapa infantil.

El Dia Internacional del Joc, que es celebra el 28 de maig des de l’any 1998, va néixer amb l’objectiu de recuperar el joc com un dret. A Espanya, l’Associació Internacional pel Dret a Jugar (IPA España) i l’Associació de Ludoteques de Catalunya (ATZAR) són les impulsores d’aquesta iniciativa, que compta amb la col·laboració d’entitats i institucions, empreses i administracions públiques, i de moltes persones conscients de la importància del joc en la salut física i mental de les persones, especialment durant la infantesa.

El joc és una font inesgotable de plaer i imaginació, que permet el desenvolupament a nivell social, físic, mental i afectiu de cada individu. És un mitjà de comunicació i d’adquisició de coneixements i capacitats bàsiques, que serveixen com a fonaments per a les següents etapes de la vida. Jugar és una eina fonamental per adquirir valors com són la paciència, l’empatia i el respecte. A més, és com un mirall que ajuda a descobrir les pròpies capacitats i els límits, en definitiva, ens ensenya a viure, escoltar, pensar o estimar.

El joc és un suport de la vida per descobrir el món i descobrir-nos a nosaltres mateixos. Aprofiteu per jugar, sigui el moment que sigui, i tingueu l’edat que tingueu.


Mai hem de deixar de jugar, el joc és una eina per a ser lliures



Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona


Per donar resposta a la demanda social d'informació, sobre la qualitat de l'aire a l'entorn de les plantes químiques al Camp de Tarragona, la setmana passada es va presentar l'Observatori de la Qualitat de l'Aire, dirigit pel Dr. Francesc Borrull, Catedràtic de Química Analítica de Universitat Rovira i Virgili, i coordinat per Eurecat Centre Tecnològic. Aquest treball s'ha editat sota la direcció de la Fundació Privada Institut Cerdà. 

Aquest informe l'encarrega la multinacional Repsol, després d'haver realitzat un estudi similar al 2018. La recerca inclou més mostrejos, amb més prolongació en el temps, que l'estudi pioner de l'any anterior. Aquest any, a més, s'ha incorporat al projecte l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), confirmant el suport del sector petroquímic de Tarragona a aquest informe.

L’estudi es centra en les concentracions de benzè i 1,3 butadiè, les dues emissions tòxiques que centren la majoria de les mirades crítiques, i que s'associen a les produccions industrials de diverses plantes químiques.

S'ha avaluat la presència al llarg del 2019, de 62 compostos volàtils (COVs) a 20 poblacions i barris. Les mostres s'han agafat durant 14 dies de cada mes, els 12 mesos de l'any en els territoris del polígon nord i entre 8 i 10 mesos a les poblacions del polígon sud.

Els resultats constaten nivells de benzè per sota el límit legalment establert, tant per la normativa europea com espanyola, de 5µg/m3 anuals. Pel que fa a l’1,3 butadiè, cap població ha superat els 2µg/m3 anuals, que es prenen com a referència per les recomanacions canadenques, ja que no hi ha cap normativa que reguli les emissions d'aquest element.  

Un dels resultats més destacables és que el barri tarragoní de Torreforta, on Mare Terra Fundació Mediterrània té la seva seu, mostra la concentració total de COVs més alta (61,72 µg/m3 anual), obtenint valors gairebé doblats respecta la resta de poblacions del Camp de Tarragona, i arribant a nivells molt semblants als de Barcelona (68,84 µg/m3 anual).

La interpretació d’aquestes dades és complicada per la influència de diversos factors: emissions de plantes químiques, tràfic de vehicles o les obres de construcció als voltants, tal i com explica el director de l’Àrea de Relacions, Impuls i Innovació del Territori de l'Institut Cerdà, Lluís Inlgada.

Així és bàsic que quan l'emergència sanitària del COVID19 ho permeti, es puguin impulsar jornades de debat i workshops amb experts, per contextualitzar els resultats i impulsar noves estratègies ambientals per millorar la qualitat de l'aire. També és clau perfeccionar l'estudi com a eina pedagògica, perquè la informació sigui accessible a la població d'una manera fàcil i entenedora.








Objectiu 2030


Al 2015 els 193 països de l’ONU van aprovar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per ser assolits al 2030.

Explicar aquests ODS a l’alumnat de primària de vegades és complicat, sobretot perquè hi ha moltes temàtiques a tocar i poc temps fer fer-ho. Buscant recursos per tal de preparar exposicions més dinàmiques i atractives he trobat el programa “Objectiu 2030”. Va començar aquest dilluns 18 de maig i acabarà el 12 de juny. És un programa del Departament d’Educació, produït amb la col·laboració de TV3. Està estructurat en 17 capítols, un per objectiu, que tenen una durada d’uns 10 minuts cadascú, i són co-presentats per dos mestres de primària, la Rita Morros i en Joan Cirera, per intentar fer-ho més atractiu i sobretot amb un llenguatge adequat.  

Cada capítol comença amb una presentació de què són els ODS i la introducció del  que serà el protagonista d’aquell capítol. Per donar a conèixer de primera mà les problemàtiques existents, inclou una entrevista a un/a representant d’una organització especialitzada en l’ODS, es fa un resum dels punts clau i es proposen temes de debat perquè l’alumnat pugui dir la seva des de casa. Però el que a mi em va cridar més l’atenció, és que cada capítol planteja el repte del dia, un treball adequat a les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat de primària, que es pot enviar per correu electrònic i que es publicarà a la web del Departament d’Educació.

Us explico les propostes d’aquests tres dies per veure si us pica la curiositat i voleu participar-hi.

1.- ODS: Fi de la pobresa

Partim de la idea de plantejar-nos com seria si reduíssim la població mundial a 100 habitants, mantenint les condicions i proporcions actuals. A partir de la informació que es dona a la web del projecte La Terra en Miniatura, es proposa fer un mural on es mostrin els diferents indicadors de forma gràfica, amb imatges o dibuixos que facin la informació atractiva i fàcil d’entendre. També faciliten una pàgina web d’on es poden treure idees molt originals per fer-ho.

2.- ODS: Fam zero

En aquesta ocasió el repte és fer un vídeo explicant les diferències alimentàries que hi ha al món. Per fer això es suggereix comparar dues fotografies fetes per Peter Menzel. Aquest fotoperiodista nord-americà va decidir viatjar pel món i fotografiar 30 famílies, de 24 països diferents, al costat dels aliments que menjaven durant una setmana i d’aquí va sortir el llibre Hungry Planet. A partir d’aquesta experiència va decidir publicar un segon llibre, Around the World in 80 Diets, on va fotografiar 80 persones al costat dels aliments que menjaven durant un sol dia.


3.- ODS: Salut i benestar

Per aquest objectiu es plantegen dos reptes a partir d’un gràfic on es mostra l’esperança de vida en néixer en diferents països. El primer que cal fer és agafar els 5 països amb l’esperança més alta i els 5 que tinguin l’esperança més baixa, i raonar per què hi ha aquestes diferències fent un llistat amb les diferents opcions. En el segon repte es planteja escriure una carta a un alumne/a de Sudan del Sud, explicant com funciona el nostre sistema sanitari i quines característiques té: atenció primària, hospitals, receptes, finançament, etc.

Què us sembla? Avui els ODS que s’explicarà és l’Educació de qualitat, us animeu?



El Francolí, un riu encara viu


Feia molt de temps, respectant el confinament, que no m’apropava al nostre estimat riu, el Francolí. Un riu de ciutat que tenim molt oblidat.

La gent de Tarragona, coneix el riu, però no la riquesa que amaga. Quan es fa referència a aquest, sempre es parla del Parc del Francolí. Però algú s’ha parat mai ha pensar que hi ha a l’altra banda d’aquest parc?

Doncs hi ha un riu meravellós, que dóna encara més vida a la ciutat. Tarragona, una ciutat amb muntanya, platja i riu, encara que moltes vegades no pensem en ell. Quantes vegades, pels qui no sou de Tarragona, heu escoltat a parlar sobre aquest riu? I pels que sou de Tarragona, quantes vegades us hi heu apropat? Però no si val la zona d’oci on hi ha la gespa!

Doncs aquest riu és molt peculiar, és un riu caracteristic mediterrani. La majoria de gent pensa que és un riu molt tranquil, però mai pots fiar-te d’ell. D’estar sec, pot formar-se en tres segons una riuada. 

A l’Octubre de 2019, es va patir l’última gran riuada, deixant al riu un aspecte molt trist. Però no hem d’oblidar que Les conseqüències d’aquest fenomen van lligades de la mà de l’acció humana. Una mala gestió del bosc de ribera i una llera degradada fa que qualsevol efecte natural negatiu es converteixi en molt perillós.

Abans del confinament, era un riu amb molt poca vegetació, i quan passejaves, majoritàriament es veien residus. Però sabeu què? Aquest confinament li ha anat molt bé. Tants dies sense ningú ha fet que torni a ser un riu ple de color, ple de vida, amb una bona quantitat d’aigua neta, i una cosa molt importat, tot el camí de ribera sense residus.

M’ho podia imaginar, però l’altre dia vaig veure la realitat. I només faig que pensar, si les portes de casa s’obren, que no es tanqui el camí de la natura, aprenguem a respectar-la.

<z



Entrar a una nova fase de desconfinament


Aquesta setmana algunes regions sanitàries ja han entrat en Fase 1, i de vegades és difícil entendre quins són els barems que permeten aquest canvi.

Un equip d’investigadors del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC, i del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), van elaborar un model matemàtic per fer un seguiment de l’epidèmia del COVID-19. Aquest model és el que utilitza l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) per tenir diades fiables, davant la possibilitat d’avançar en el desconfinament, i es basa en els diagrames de risc.

Volem intentar explicar-vos, d’una manera senzilla, què són els diagrames de risc i com ens permeten saber en quin moment estem d’una epidèmia. Us deixem una imatge a sota perquè pugeu seguir l’explicació d’una manera més clara.

Els diagrames de risc es basen en dos valors, la taxa reproductiva (eix vertical) i els casos actius (eix horitzontal).

Què es la taxa reproductiva? Indica quantes persones pot contagiar un malalt de Covid-19. Quan comença una epidèmia la societat no està preparada per afrontar-la, fent que el valor de la taxa reproductiva creixi molt ràpidament. Si les mesures de confinament són adequades aquest valor baixarà.

Què són els casos actius? Indica els nous casos de gent malalta en els últims 14 dies, per això també se l’anomena incidència dels últims 14 dies.

Els dos valors no disminueixen de la mateixa manera, és a dir, quan comença a baixar la taxa reproductiva, cal esperar encara un cert temps perquè el nombre de casos actius també comenci a baixar. És només quan els dos paràmetres són baixos, que és viable una primer fase de desconfinament.

Però aquí ve un punt molt important. Si es fa el primer pas de desconfinament, és necessari que es tingui la capacitat de poder fer tests de diagnosi del Covid-19, tant als casos nous que apareixeran, com a la gent amb la que els casos nous han estat en contacte. Sense aquest seguiment hi ha un risc de rebrot molt elevat.

I com sabem si podrem fer tests a tothom en una primera fase de desconfinament? Amb un valor predictiu. Si multipliquem la taxa reproductiva i els casos actius, podrem saber quants possibles nous casos apareixeran en els pròxims 14 dies, és el que s’anomena índex de creixement potencial (EPG).

L’EPG permet confirmar si es tindran prou tests, i per tant, si és segur o no passar a la següent fase de desconfinament. Perquè es pugui entendre fàcilment, veureu que en el diagrama s’associen valors alts d’EPG amb un color rosat fort, i es va baixant la intensitat de colors a mesura que el seu valor es fa més petit. Això permet veure clarament quan el risc de rebrot és més elevat.

Així que ja sabeu, per poder avançar en el desconfinament necessitem uns valors de taxa reproductiva i de casos actius suficientment baixos, i un nombre de test suficient per poder fer el seguiment dels nous casos i del seu entorn.



Reinventem

Cada dia estem més a prop de sortir amb la nova normalitat. Sortirem, veurem als familiars, podrem trobar-nos amb els amics. Això si, sempre respectant la normativa i amb precaució. Encara està a les nostres mans lluitar contra el Covid-19 i fer les coses bé.

Hi ha una cosa que a mi m’ha passat, he descobert moltes coses que tenia oblidades. Fer manualitats cada dia, inventar i reinventar. Però el que més m’ha cridat l’atenció, és que molts del residus sobretot aquells que van al contenidor groc i al blau, poden servir per a moltes coses. Més que reciclar ara mateix a casa meva, estem reutilitzant i a la vegada estem reduint la quantitat de residus.

És una de les coses positives que m’emporto, reduir el consum i reaprofitar coses. Però no només per als petits, per als grans també. Regals fets a casa amb més amor i creativitat, que quan vas directament a comprar-los a la botiga. Joguines que tenen molt més valor que el que costen.

La veritat és que ha estat una època dura, per tot el que ha portat. Però sempre intento buscar la part positiva, trobar-me com a persona i viure la vida sent més conscient del que m’envolta.

Per això, avui volia compartir una joguina molt especial que vaig fer als meus petits i que encara conservem: un vaixell pirata fet amb una ouera. Fa dos setmanes que el vam crear i encara juguen amb ell.

Només necessiteu paper, una ouera, cola calenta o qualsevol tipus de pegament que tingueu per casa, pintura, imaginació i il·lusió.

Jo us deixo l’exemple del nostre, però això es lliure. I ves a saber quina meravella us surt a vosaltres.


No us quedeu només amb el vaixell. Podeu fer un país ple d'imaginació on el joc no acabi mai.

Esperem que totes i tots estigueu bé!


Som Natura


Avui us volem parlar d'una petita joia que ja està disponible en versió digital i amb accés lliure, és el llibre Som Natura: el repte de l'Antropocè. 

Va se publicat en motiu de l'exposició del mateix títol, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona del gener al novembre del 2019. Hi trobem la participació d'una trentena d'autors molt diversos, una barreja ben equilibrada entre els camps de la ciència i la cultura i estructurada en sis capítols, que acaben amb un recull fotogràfic de l'exposició.

El seu objectiu és despertar sensacions, fer reflexionar i animar a passar a l'acció per conservar la biodiversitat. És una lectura molt amena, que no requereix seguir els capítols sinó que et permet anar d'un a l'altre segons les inquietuds o les preguntes que es vulguin resoldre en aquell moment. El suport de la lectura amb imatges, gràfics i taules resum, fa que els conceptes importants et quedin gravats a la retina de forma senzilla i gairebé inconscient.

Aquest llibre vol crear un impacte, per tal d'aconseguir canvis significatius en el comportament de la ciutadania a base de coneixement, però també d'una forma molt important, mitjançant les emocions. Com recull en Carles Castell en el prefaci: “el canvi està en marxa ara és qüestió de convèncer a moltes persones de sumar-s'hi” .

Som Natura: el repte de l'Antropocè, una lectura que no us deixarà indiferents.



Proximitat


Segur que molts de vosaltres aquests dies heu escoltat vàries noticies relacionades amb el medi ambient, sobretot amb la fauna salvatge que estan obrint-se territori. La contaminació ha disminuït gràcies a la reducció de moviment en transport, però que passarà a partir d’ara, serem conscients?

Aquí comença la nostra lluita, el nostre canvi en el dia a dia, un canvi que s’hauria de fer tota la societat. Hem aprés a adaptar-nos a una nova rutina per a lluitar i minimitzar l’impacte contra el coronavirus. Per què no fer el mateix amb el medi ambient?

És evident que hem de tornar al carrer, no podem deixar de banda el nostre dia a dia, i part d’aquesta fauna fugirà, però podem trobar alternatives per a que les zones que s’han repoblat no perdin tota aquesta biodiversitat.

I què passa amb el canvi climàtic? Tots som conscients de que hem de fer un canvi en el nostre estil de vida, en com enfoquem com a societat el nostre futur, però com el perill no es imminent, la conscienciació de la necessitat de canvi arriba molt, massa, a poc a poc.. Moltes eines les tenim a les nostres mans, però a vegades no ens adonem. Com podem començar?

Deixem de comprar com majoritàriament ho fèiem fins ara, i comencem a mirar el consum de proximitat.

En què ens pot ajudar aquest petit canvi?


  1. Els productes són de temporada, fent que siguin més nutritius.
  2. Consumim amb garanties de seguretat i de qualitat.
  3. Ajudes a l'economia local, fomentant les explotacions petites.
  4. Redueix el malbaratament alimentari.
  5. I a més, són respectuosos amb el Planeta ja que redueixen els costos energètics de transport.
Aprofitem aquesta oportunitat, encara estem a temps de fer un altre canvi, un camí cap al desenvolupament sostenible i així ajudar al medi ambient.

A les nostres mans està el nostre futur i tots junts ho aconseguirem!


Ara ens toca a nosaltres


En l’anterior entrada al blog us parlàvem de noves oportunitats per fer les coses bé, d’intentar treure coses positives d’aquest confinament. Avui us volem fer una reflexió de com estem fent les coses, en base a la sortida dels petits de casa, que permet una hora diària al carrer.

Hem de ser realistes, fins ara, si no hem sortit és perquè no ens han deixat. Portem sis setmanes de confinament i ha estat difícil, però la desescaldada no serà més fàcil. Fins ara el món sanitari ha portat a les espatlles, el pes de la responsabilitat de mantenir el coronavirus a ratlla, ara ens toca compartir aquesta responsabilitat, i si sortim a les vuit als balcons a aplaudir, ara és quan hem de demostrar que som capaços d’actuar de manera responsable, per frenar la transmissió del virus.

Aquest diumenge tot estava preparat, mascaretes per tota la família, il·lusió màxima per trepitjar el carrer, i advertències de que no sortíem per anar al parc, i que si trobàvem algun company de classe, no el podríem abraçar ni anar-hi a jugar.

És veritat que vam trobar moltes famílies que feien tot el que s’havia demanat, mascareta si es podia, mantenir les distàncies i evitar que les nens s’ajuntessin. Però altres no, i no es tractava de que els nens intentessin marxar, o forcessin situacions que podríem considerar perilloses per la transmissió del virus, sinó que eren els adults els que transgredien les normes. Grups de pares asseguts fent petar la xerrada sense mascareta, nens amb bicicleta al mig de la cera sense que els adults els diguessin res, diferents famílies passejant juntes, mentre explicaven com estava anant tot amb la mascareta posada com a diadema....

No és una situació fàcil, estem fent un aprenentatge global i social que moltes vegades és difícil d’assimilar, i seria injust centrar-nos només en els que no ho estan fet bé, perquè no són el reflexa de la realitat que vivim, però tampoc podem excusar-nos en el fet que és una situació nova, mai viscuda i que la societat no sap com ha d'actuar.

Tot això acabarà, però depèn de nosaltres que la desescalada pugui ser gradual o que haguem de tornar enrere. Ara més que mai hem d’entendre que el que fem entre tots, marcarà l’evolució d’aquesta epidèmia, que el futur de la societat està en les nostres mans.



La tornada




Poc a poc comencen les mesures la desescalada del confinament, i la majoria de persones tenen respecte a l’hora de la tornada...tornar al transport públic, compartir espais reduïts i tancats... però tot això pot proporcionar una angoixa.

Però sabeu què? Podem aprofitar aquesta tornada per respirar, per tornar a tindre contacte amb el medi que ens envolta.

Com ho podem fer? No tothom estarà d’acord, i no tothom ho podrà fer, però podríem treure la pols de les nostres bicis i mobilitzar-nos.

Una de les  bones notícies en tot aquest confinament, és que la natura s’ha recuperat, ha pogut respirar i tornar, en gran part, a ser en l’espai que li pertoca. Ara, tenim un paper molt important, respectar-la i deixar que faci el seu camí. I una manera d’ajudar-la es la mantenint tan com puguem els nivells baixos de contaminació.

Per això l’equip d’educadores de Mare Terra us animem, a totes aquelles persones que tingueu l’oportunitat, a agafar les vostres bicis i aprofitar-les. El medi ambient  us ho agrairà, i segurament podrem reduir l’angoixa de la tornada.

El present i el futur està a les nostres mans, aprofitem totes les oportunitats que s’obren davant el nostre camí. Apropem-nos, estimem i cuidem la natura.


Las Machotas Hasta 51% dto. - Zarzalejo | Groupon

La diada a casa


Dracs, cavallers, princeses i poble en general, esteu apunt per celebrar Sant Jordi?

Si, ja ho sabem, no serà el mateix que poder passejar pels carrers plens de llibres i de roses, però tampoc ens val la pena gastar el temps pensant en el que no podem fer, sinó que serà molt millor plantejar-nos com podem aconseguir que sigui un dia especial. Per això volem ajudar-vos amb propostes ben variades perquè pugeu triar i remenar, vaja com si fóssim la llibreria del barri que us dona opcions de llibres de tots colors, estils i formes. Esteu preparats?

Recordeu com començava la llegenda? Doncs anem a provar-ho, però us hi haureu d'esforçar una mica, hi ha paraules que s'han transformat en imatges.Si ja heu recordat com anava la història, podem desordenar-la per veure si tenim memòria per tornar-la a ordenar, o si hem d'anar a buscar cues de pansa!

I ara per canviar una mica què us sembla si fem un Sudoku? Un joc on sortiran tots els protagonistes, però recordeu que no es poden repetir.

Per completar el dia, no poden faltar les manualitats. Comencem amb una rosa? La podem fer amb cartolina, amb oueres o amb llaminadures que sempre pugen els ànims, o també podem fer unes roses alternatives ven originals. I per últim una opció ven especial. Mireu aquests vídeo de com fer màgia i de pas poder jugar amb la nostra rosa, tot i que segur que la podeu aprofitar per fer molt altres dibuixos. Però no us penseu que ens oblidem del drac, podem fer el nostre, ja sigui com a punt de llibre o fent un drac ferotge amb material reciclat, recordeu que hi ha molts residus que poden ser un bon material per fer manualitats.

I com no podia ser d'una altra manera, no podem oblidar-nos dels llibres. Com que ja sabem que avui tindreu moltes recomanacions, us volem fer una altra proposta. Què us sembla si us mostrem un recull de pàgines on podreu veure contes? En tenim amb titelles, audio-contes o contes explicats per persones molt especials.

Comencem per les titelles, unes bones aliades de les criatures que tenim a casa. Podem anar a veure els tres porquets, passar per casa de la rateta presumida o acompanyar la caputxeta a veure l'àvia. I seguidament trobareu els reculls de contes, perquè en un moment de confinament sempre està bé poder continuar tenint la nostra petita biblioteca. Tenim una mà de contes, del club Super3, contes en anglès, contes explicats des de l'espai i el racó de contes de la XTEC. Però també tenim la Montse Oller, una mestra a la que li encanta explicar històries i la Laura i en Joan, uns contacontes professionals!

Però no podem acabar , sense recordar-vos que les llegendes, amb el temps, poden canviar i adaptar-se, per això us recomanem un parell de libres, que també teniu accessibles a la xarxa, perquè pugueu canviar la historia: Sant Jordi a la Cova del drac i La revolta de Santa Jordina

Esperem que tingueu una feliç diada i recordeu que TOT ANIRÀ BÉ!










No em vull aixecar


Quan vam començar aquest nou camí en el nostre blog, us vam dir que  us volíem acompanyar en aquests dies difícils de confinament, aportant-vos idees d'activitats, oferint-vos informació que us pugui ajudar o explicar-vos com ho portem a casa.

Doncs avui us volem parlar dels dies grisos, perquè tot i que som dues persones positives de mena, hi ha dies difícils i creiem que també pot ser útil explicar-los, perquè veieu que el sentiment de que casa vostra està cap per avall, és compartit.

Vagi per endavant que no som psicòlogues i que el nostre objectiu no és donar-vos consells, perquè això ho han de fer els i les professionals, però us podem explicar la nostra experiència per si us pot servir.

Què passa el primer dia que el teu fill de 4 anys et diu que no es vol aixecar? Doncs que perceps que alguna cosa no va bé. No és un tema de cansament, no és un tema de voler fer el mandrós. El veus amb els ulls oberts, amb els braços abraçant-se ell mateix, i sents clarament, com el teu fill no té ganes de fer res.

Llavors et dius, és normal, tants dies sense veure els amics, sense anar a l'escola, està fins "el monyo". I comences a insistir en que s'aixequi, busques un esmorzar que li agradi, i aquell dia fas activitats que el puguin motivar més. Però l'endemà comença a fer dibuixos negres on surten molts coronavirus, i més endavant es desperta, a la nit, amb un malson perquè quan tanca els ulls hi ha el virus.

I tu entres en un espiral de voler-lo ajudar, perquè un nen de 4 anys no pot estar trist, perquè el teu màxim, a part d'educar els teus fills, perquè de grans puguin prendre decisions per ells mateixos i ser autònoms, és que siguin feliços. Intentes que faci coses diferents, que estigui motivat, que rigui, a exagerar el reforç positiu.... i tot això no es pot forçar, i com no pot ser d'altra manera acaba amb discussions, frustració i angoixa per les dues bandes.

Aquest és el moment en el que, quan els nens dormen i tot està tranquil, t'asseus amb el seu pare i comenceu a analitzar, amb calma, què està passant. Com a pares tenim dos punts de vista que tot i ser complementaris són diferents, i això va molt bé per veure-ho de forma més racional i no tan emocional.

Primer de tot és important veure que el teu fill no està sempre trist, ha perdut aquella alegria que tenia sempre, però té moments de riure, si que és veritat que menys que abans, però els té.

Tot i que has intentat buscar espais tranquils amb ell perquè et pugui explicar què li passa o què li preocupa, li és complicat expressar-se, i ara amb la calma, et fixes que els dies que el pare ha de marxar físicament de casa per anar a treballar, són els dies que està pitjor.

Per últim reflexionem sobre les videotrucades que fem amb la família. Estan molt bé, però el sentiment que et queda quan penges té un punt d'amargor, de torbar-los a faltar, de ser més conscients del temps que fa que no els podem tocar... i per què no li podria estar passant el mateix al nostre petit? I si el fet de veure la seva família o els seus amics el fa més conscient de que no pot sortir? Podria explicar perquè no vol aparèixer a les videotrucades ni fer-ne amb els seus amics.

Així que hi va haver un canvi d'actitud però per part nostra. Si no et vols aixecar, et deixo una estona més, entenent uns marges raonables, no t'apreto i et dic que t'estarem esperant al menjador. El pare quan ha de marxar a treballar, la nit abans parla amb ell, li explica què  farà i sobretot que utilitzarà guants i mascareta perquè així està protegit. Deixem més espai lliure  perquè pugui dibuixar i expressar el que sent, i ja hem explicat a la família que durant un temps no sortirà a les videotrucades, ell sap quan les fem i quan s'hi vulgui afegir té la llibertat per fer-ho.

Llegit ara, poden semblar coses molt lògiques, però quan et trobes enmig del problema i a més confinats a casa, les coses més senzilles semblen les més complicades.

Ara somriem més, hem començat a fer servir colors diferents al negre i hem aparegut tots junts en alguna videotrucada familiar, així que, encara que de vegades els dies siguin grisos, recordeu sempre... TOT ANIRÀ BÉ.